Els nombres Grecs i Romans

NUMERACIÓ GREGA

Cada unitat, desena i centena es representen amb una lletra diferent, seguint el mateix ordre alfabètic. 
Com que son 27 números i l'alfabet grec clàssic només en té 24 es conserven 3 lletres arcaiques, en concret digamma ϝ per representar 6, qoppa ϙ per representar 90 i sampai ϡ per representar 900. Per a distingir els nombres i les lletres, es marquen els número amb un signe que es diu keraia/κεραία, és com un accent agut darrere del número.

El sistema segueix el principi de sumar els signes, escrits ordenats de major a menor, per a obtenir un nombre total. Per exemple, 241 es representa amb σμαʹ (200 + 40 + 1). Per representar els números del 1000 al 999999, és el mateix però el que canvia és el keraia que passa a ser com es diu keraia baixa a l'esquerra, semblant a una coma davant la lletra. Així que βʹ val 2 i 2000 es equivalent a ͵β. Exemple: 5264 = ,ε σ´ξ´δ´ (5000+200+60+4). En el grec modern prefereixen fer servir lletres MAJÚSCULES com a ordinals ( 1^r, 2ⁿ, 3^r, ...), així Φίλιππος Βʹ = Filip II de Macedònia.
Molt abans de l'alfabet grec, les escriptures LINEAL A i LINEAL B havien fet servir un sistema amb signes per a 1, 10, 100, 1000, 10000 que operava amb aquesta formula: | = 1, – = 10, ◦ = 100, ¤ = 1000, ☼ = 10000. 

LINEAL A

La LINEAL A és una escriptura de la civilització minoica de Creta. Va ser utilitzada des del segle XVII fins al segle XV aC. L'escriptura només ha pogut ser desxifrada en una petita part. Alguns investigadors veuen que la LINEAL A és una predecessora de la l'escriptura LINEAL B. 


LINEAL B
El sistema d'escriptura LINEAL B es va fer servir per escriure en grec ( o micènic) durant l'època micènica des  de l'any 1600 aC. fins al 1100 aC. aproximadament, i va ser el primer pas pas dels inicis de l'escriptura a Grècia. És un sistema sil·làbic, es a dir, cada grafia representa un síl·laba.

NUMERACIÓ ROMANA

El sistema de numeració romana s'utilitza encara avui en determinats aspectes de la vida quotidiana. El sistema de símbols per a representar els nombres creat pels romans va tenir el mèrit de ser capaç d'expressar tots els nombres de l'1 a l'1000000 utilitzant només set lletres: I per l'1, V pel 5, X pel 10, L pel 50, C pel 100, D pel 500 i M pel 1000.

En aquest sistema, per obtenir el nombre representat, se sumen el valor dels símbols, excepte els símbols situats a l'esquerra d'un símbol de valor més gran, que es resten.

Decimal	Romana
1	I
2	II
3	III
4	IV
5	V
6	VI
7	VII
8	VIII
9	IX
10	X
104	CIV
1444	MCDXLIV
2003	MMIII

No es posen més de tres símbols iguals seguits, i en posició de restar només es fan servir els símbols que representem potències de deu (I, X, C), i col·locant-ne només un davant de la potència de deu següent (IX=9, XC=90, CM=900). Així, 4 ha de ser IV i no IIII (tot i que de vegades es fa servir en rellotgeria) i 80 és LXXX i no XXC.

Per nombres superiors al MMMCMXCIX (3999) calen símbols de valor més gran, que són els mateixos símbols bàsics amb un ratlla horitzontal a sobre, representant el mateix valor multiplicat per 1000. Així X=10.000 i CXXDXCV=120.595.